Tangaman Xulu

Xulu ve de quan el Miquel del Vici Bici m'ho diu sempre que ens veiem. Quan una vegada per la TV fent-li un reportatge al Josep Mª Sanz Beltràn, que deia que ser Chulo és un arte. Per això quan feia de Lampista, la senyora Mari em deia Artista. I un hivern com un altre, anant pel carrer del Reg com sempre vaig. Amb samarreta de tirants i pantaló curt. Un noi al creuar-se amb mi, em va dir: Xulu!! I quan estava a l'Hospital de Sant Pau el 91/92, l'infermer al passar sempre em deia Valent.

El Tangaman Xulu

Xulu ve de quan el Miquel del Vici Bici m'ho diu sempre que ens veiem. Quan una vegada per la TV van fer-li un reportatge al Josep Mª Sanz i Beltran ,que deia que ser "Chulo" es un arte. Per això quan feia de Lampiste,la Mari em deia Artiste. I un hivern com un altre,anant pel carrer del Rec com sempre vaig.Amb samarreta de tirants i pantalons curts. Un noi al creuar-se amb mi em va dir:Xulu!! I quan estava a l'hospital de Sant Pau el 91-92,l'infermer al passar sempre em deia Valent. Amb el Tanga enganxat al CUL.Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!

dimecres, 13 d’agost del 2025

Conduint quatre hores seguides!!

Ei,pipol!!!!

Ha sigut aquest dijous quatre de gener del dos mil divuit, que el meu cosí de cosins m'ha proposat anar fins a Granada amb ell.

No pensant-m'ho ni dues vegades,l'he dit que sí.

Agafant rodalies,m'he plantat a Barna,per després agafar un tren fins a Girona.

Ha sigut quan he vist que també fèiem parada a Sant Celoni,on he vist les vies de rodalies al costat.

Arribat a Girona,he anat a un hotel per passar la nit.On connectant-me al wii-fii del hotel,he vist el missatge del Carles que em deia que tenia una habitació per mi.

Donant-me una volta per Girona,ha sigut quan m'he perdut,on sort que abans de sortir de l'hotel,havia agafat un mapa de Girona per si em perdia.

Tenint l'adreça de l'hotel a la cartera,no m'ha costat trobar-lo.

Divendres al matí,vaig anar a trobar al Carles,per agafar el cotxe i anar fins a Granada.

Agafada la carretera,i començant a passar les hores i quilòmetres.Anant fent parades en les àrees de servei que trobàvem,ja quan sentia que l'accelerador començava a pujar i baixar de voltes.Ha sigut quan m'ha demanat fer el canvi.

Pujant al volant,al començament he volgut saber quan agafava aquell trasto de Seat.
Quan posant la cinquena,he agafat els cent seixanta quilòmetres per hora.

Quan el Carles m'ha dit de parar,he baixat als cent,i l'he dit que no mouria el peu de allà.

Al principi m'he dit de fer dues hores i reposar,quan tenint el accelerador fixat i que no calia trepitjar-lo,m'he adonat que no em cansava al conduir.

Veient com el Carles i els dos tripulants que anaven amb nosaltres dormien,ja quan arribàvem a Granada,al desbloquejar l'accelerador ja no sabia què trepitjava.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

Deixant el seu fill amb la mare,hem decidit de fer el camí de tornada.

Agafant el cotxe el Carles,ha sigut fent una parada en una àrea de servei,que el Carles s'ha trobat un feix de marihuana al terra.

Fent-nos un porro,ha sigut quan el Carles ha fumat de més,i al pujar al volant,l'he dit que em cedís el lloc.

Que jo no anava tan fumat.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

Agafant el cotxe,no tenint-les totes,he començat a fer quilòmetres,fins a arribar a Aiguafreda.

Ja al pis,he vist que li faltava fer dissabte.

Quan avui estant més eixerit,he pogut fer dissabte al pis.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

Sort!!!!!